Dir que Dolby Digital és el mateix que DTS seria com dir que Star Wars i Star Trek són el mateix. Aquesta afirmació enfadaria els fans d'ambdós espectacles, i el mateix passa amb els audiòfils que argumenten per qualsevol dels formats de so envoltant esmentats.
Tots dos formats són compatibles amb la majoria dels sistemes d'àudio de qualitat. Tots dos són molt bons i ofereixen una gran experiència de so envoltant. La diferència es troba principalment en els detalls perquè tots dos utilitzen la mateixa configuració de canal: 5.1, que és típic dels cinemes a casa. El número cinc representa cinc altaveus i l'1 és per al subwoofer.
Per obtenir més detalls sobre les diferències, segueix llegint.
On podeu trobar aquests formats de so
Tant DTS com Dolby Digital són àmpliament acceptats i arrelats a la tecnologia moderna. Els trobareu en tot tipus de dispositius, inclosos ordinadors, consoles de jocs de nova generació, sistemes de cinema a casa, reproductors Blu-ray, ordinadors, telèfons intel·ligents i decodificadors.
La forma de canal 5.1 és la més comuna per als dos formats de so. Tanmateix, hi ha versions avançades d'ambdós formats, anomenades Dolby Atmos i DTS: X, respectivament. Aquests formats inclouen so envoltant HD i altaveus superiors en configuració de 7.1 canals. S'utilitzen principalment en sistemes de so de cinema.
Informació bàsica de DTS
DTS és una abreviatura de Digital Theatre Systems. Ha estat en competència directa amb Dolby Labs des de 1993 quan es va fundar. Aquests dos competeixen constantment pel primer lloc de la indústria del so envoltant.
La companyia no va ser tan popular fins que Steven Spielberg va utilitzar la tecnologia DTS mentre filmava Jurassic Park. Després d'això, les seves xifres de vendes es van disparar i DTS es va convertir en un nom familiar.
Encara no eren tan populars com Dolby Digital, però hi estaven arribant. DTS va inventar molts formats de so envoltant moderns al llarg dels anys. Un d'ells és el format sense pèrdues DTS-HD Master Audio.
Un altre és el format DTS-HD d'alta resolució amb suport de canals d'altaveus 7.1 per a sistemes de so envoltant HD. Finalment, també van llançar el DTS: X que és un rival directe de Dolby Atmos.
Informació bàsica de Dolby Digital
Dolby Labs va desenvolupar Dolby Digital, un còdec d'àudio amb múltiples canals. Dolby va ser el primer a oferir l'experiència de cinema de so envoltant i segueix sent l'estàndard del sector en aquesta branca.
Dolby ha estat al joc molt més temps que DTS. Dolby Labs va ser fundat l'any 1965 per Ray Dolby, que va patentar molts sistemes d'àudio innovadors. La primera pel·lícula que va utilitzar la tecnologia Dolby Digital va ser Batman Returns, l'any 92.
Dolby va recórrer un llarg camí des de llavors; van fer còdecs com Dolby Digital Plus per a so HD per a sistemes envoltants, van ser compatibles amb canals d'altaveus 7.1 i molts més.
El seu format sense pèrdues és Dolby True HD, que té com a objectiu replicar la qualitat de l'enregistrament principal d'un estudi de cinema i ho fa molt bé. El sistema d'àudio més modern i innovador que va inventar Dolby és Dolby Atmos, que és un sistema basat en objectes.
Les principals diferències entre DTS i Dolby Digital
DTS i Dolby Digital són sorprenents i proporcionen una sensació de so envoltant excel·lent. No obstant això, hi ha diferències entre ambdues que es poden utilitzar com a factor determinant a l'hora d'escollir-ne una sobre l'altra.
Les taxes de bits i la quantitat de compressió difereixen molt entre les dues. DTS té un suport de velocitat de bits més alt i quantitats més baixes de compressió. Per al sistema estàndard 5.1, DTS utilitza velocitats de bits de fins a 1,5 megabits per segon per a Blu-ray o 768 kilobits per segon per a DVD.
D'altra banda, Dolby comprimeix més el mateix àudio de 5.1 canals. Per ser exactes, això és 640 kilobits per segon per a Blu-ray i 448 kilobits per segon en DVD. La diferència és encara més evident en els formats HD, on DTS-HD High Resolution admet un màxim de 6 megabits per segon, mentre que Dolby Digital Plus només admet fins a 1,7 megabits per segon.
Qui és el guanyador?
Dolby afirma que els seus còdecs són de millor qualitat i més eficients que DTS malgrat la taxa de bits més baixa. DTS afirma que la seva qualitat és òbviament superior i dóna suport a la afirmació amb els números. Dolby té una calibració dels altaveus i una relació senyal-soroll una mica millor, però encara és una combinació difícil.
Tot i això, ambdues empreses ofereixen un so envoltant de màxima qualitat a diversos dispositius. Les empreses i els aficionats sempre argumentaran que el seu costat és millor, però sincerament, la diferència és pràcticament inaudible per a un usuari casual.
Tens un favorit? Quins són els vostres arguments per posar-vos del costat de DTS o Dolby? Feu-nos-ho saber als comentaris a continuació.